Visita mi nuevo blog:

Visita mi nuevo blog:
Periodismo, Social Media, Herramientas, Actualidad...

jueves, 12 de septiembre de 2013

La Via Catalana cap a la Independència a les Terres de l’Ebre

Aquesta Diada 2013 l’he passada a les Terres de l’Ebre perquè volia constatar de primera mà quin era l’ambient que es respirava a la Via Catalana cap a la Independència al sud de Catalunya. Els trams que vaig recórrer –entre el 65 i el 62, a la vora de L’Aldea- estaven plens.

Quan vaig a qualsevol concentració que es preveu massiva, el metro de Barcelona acostuma a ser un bon termòmetre. No em va fallar ni amb la manifestació de la Diada de l’any passat ni amb la que es va fer contra la guerra de l’Iraq el 2003. Aquest cop, però, no m’esperava trobar ningú al metro a les deu del matí que anés a la manifestació de la tarda. Tanmateix, a aquelles hores ja hi havia algunes persones que començaven a bellugar-se. Suposo que, com jo, havien de desplaçar-se fora de la capital.

En sortir de Barcelona, per la Meridiana, ens vam creuar amb dos “batallons” de motos amb estelades al vent que s’endinsaven a la ciutat. M’hauria agradat contemplar-les pel centre de Barcelona, i, gairebé segur, provocant un esclat d'eufòria en vianants i conductors al seu pas, almenys en els independentistes, és clar. Però no s’hi pot ser a dos indrets alhora. Per l’autopista, a molts ponts hi havia gent amb senyeres i estelades, les mateixes que penjaven de les llunes i finestres dels vehicles que ens van acompanyar en corrua Catalunya avall fins L’Aldea.

Via Catalana cap a la Independència a les Terres de l'Ebre
De camí cap a L'Aldea, molts vehicles duien senyeres i estelades a les finestres. També, sovintejaven independentistes que saludaven des dels ponts que travessen l'autopista.
Durant el camí, algun conductor va informar a la ràdio que allà on érem -si no recordo malament, passat l’Hospitalet de l’Infant- havia un comboi de vehicles de l’exèrcit. I sí, al cap de poc temps, els vam avançar, però no eren militars espanyols, sinó francesos escortats per la Guàrdia Civil. Què hi feien? Potser camí d'Àfrica, a la seva guerra, aquella de Mali?

Un cop a les Terres de l’Ebre, vam dinar. Després, em vaig dedicar a traginar amunt i avall amb la càmera de fotos i la de vídeo. No va fer falta enganxar-me a la cadena, ja que n’hi havia prou gent, i això que aquelles eren les contrades on més perillava la via catalana.

Més enllà del tram 62
Encara faltava quasi una hora perquè comencés la peculiar manifestació.
Via Catalana cap a la Independència a les Terres de l'Ebre
El mateix punt que la foto de dalt, però des d'altre punt de vista. Fixeu-vos en la ikurriña i l'estelada, que hi són a les dues imatges.
Entre el tram 62 i 63
En algun lloc entre el tram 62 i 63, a punt de començar la cadena humana.
Via Catalana cap a la Independència a les Terres de l'Ebre
Una de les moltes onades que es van fer durant la manifestació.
Via Catalana cap a la Independència a les Terres de l'Ebre
L'eufòria, alegria i ambient festiu de la Diada es combinava amb pancartes més o menys combatives.
Via Catalana cap a la Independència a les Terres de l'Ebre
Algú va dibuixar aquesta estelada de pedres al voral de la carretera, ideal per fer la foto ;-)
Via Catalana cap a la Independència a les Terres de l'Ebre
Senyeres i estelades a dojo. També moltes samarretes de la Via Catalana.
Via Catalana cap a la Independència a les Terres de l'Ebre
Algú altre -o potser la mateixa persona de l'estelada- va formar les primeres lletres d'una paraula desconeguda en aquesta manifestació.
Per situar-nos...
Mallorquins, valencians -veure el vídeo- i catalans d'arreu a les Terres de l'Ebre.
Via Catalana cap a la Independència a les Terres de l'Ebre
La Via Catalana cap a la Independència, per darrera...
Via Catalana cap a la Independència a les Terres de l'Ebre
...i per davant. Tot plegat, sempre, al costat de L'Aldea.
Amb l’èxit rotund de la Via Catalana verificat arreu de Catalunya i després de les declaracions del govern d’Espanya menystenint-ho tot, em pregunto per què carai han deixat durant aquests anys que existís ERC, i per què no prohibeixen tant aquest partit com CiU, ICV i les CUP, que defensen el referèndum. S’entén, oi? Si Espanya –tant PP i PSOE- mai de la vida podrà acceptar una secessió, per què han permès l’existència d’ERC durant anys? Ja ho vaig dir un dia, si Kafka aixequés el cap...

Per cert, em vaig equivocar de ple en els meus pronòstics. Pensava que la Via Catalana no s'acostaria ni de bon tros a la participació de la cadena bàltica, i ja veieu que l'ha superada.


Per acabar, lamentable l’episodi de les detencions a València i, més encara, la violència feixista a Madrid. Què també era festiu al ministeri de l’Interior? Ja parlaré d’aquestes i d’altres violències.

President Mas: ¿independència sí o independència no? Carthago delenda est.

                                                                              ***

Vull agrair l’ajuda d’en Juli, la Isabel, la Clara i el meu amic Alfonso, sense els quals no podria haver fet aquesta entrada.
____________________________________________________________________

Podeu seguir-me si us agrada el bloc al Facebook, a Twitter, a Linkedin, a Google Plus i a Pinterest. Naturalment, us convido a compartir qualsevol entrada que us agradi a les vostres xarxes i contactes.

No hay comentarios:

Publicar un comentario